Abella fustera

L’abella fustera (Xylocopa violacea) és un dels himenòpters més grans d’Europa, amb un cos negre amb reflexos metàl·lics blaus i ales translúcides. Mesura entre 2,5 i 3 cm de llarg, amb una envergadura d’uns 5 cm. Aquesta espècie és solitària i neix al final de l’estiu. Tot i que no menja fusta, les seves fortes mandíbules li permeten excavar galeries paral·leles dins fustes en descomposició, on cria les seves larves. Les femelles hi posen els ous a la primavera, i les larves s’alimenten d’una barreja de pol·len i nèctar fins a créixer fins a 2–3 cm. Les abelles fusteres es desplacen ràpidament volant entre flors per alimentar-se de nèctar, jugant un paper clau en la pol·linització i mantenint els ecosistemes florals vius i actius.

Al Refugi de Biodiversitat del Besòs, l’abella fustera hi troba un entorn ideal per viure i reproduir-se. Les zones amb fustes mortes i troncs en descomposició serveixen com a llocs segurs per excavar les galeries on criaran les larves, i també s’hi han instal·lat hotels d’insectes, que ofereixen refugis addicionals per a la nidificació i el descans d’aquesta i d’altres espècies d’invertebrats. A més, la presència de flors autòctones i arbustives els proporciona aliment abundant en forma de nèctar, convertint-les en pol·linitzadores naturals que contribueixen a mantenir viu i saludable el refugi. Així, aquestes abelles no només hi habiten, sinó que també ajuden a equilibrar l’ecosistema local.