Itinerari de biodiversitat
En aquest recorregut pel cor del Refugi de Biodiversitat del riu Besòs descobrireu la gran riquesa d’espècies que conviuen en aquest entorn natural, tot explorant com plantes, animals i microorganismes s’interrelacionen i mantenen l’equilibri de l’ecosistema. A través de fotografies, sons i narracions que us acompanyaran en cada etapa, podreu observar de prop els processos ecològics que fan possible la vida: la depredació, la simbiosi, els cicles vitals i les adaptacions que permeten a cada espècie prosperar. Prepareu-vos per endinsar-vos en un viatge sensorial i científic que us farà redescobrir la natura amb una mirada nova i més conscient.
Punt d'inici: Aula Ambiental Isabel Muñoz
Punt final: Prat naturalitzat del Refugi de Biodiversitat
Distància: 1'5 km
Durada: 1h
Per a més informació de les espècies del Refugi, consulteu: https://refugibiodiversitat.gramenet.cat/recursos-pedagogics/
Introducció
En aquest itinerari de biodiversitat ens endinsarem com a mers observadors. Preneu-vos el vostre temps a cada aturada per gaudir la biodiversitat del Refugi. Nosaltres us acostarem a punts d’observació on hi podria haver espècies autòctones i migrants que han fet del refugi la seva llar. Us convidem a fer una volta al voltant del llac on podreu observar les diferents espècies que hi habiten. Si us plau, escolteu i pareu atenció als matisos d’aquest espai i respecteu sempre tota forma de vida que hi pugueu trobar.
Punt d’orientació
Camineu per tota la vora del llac, on potser podreu observar alguns animals, com peixos o granotes, fins a arribar al costat dret. Allà hi trobareu el connector ecològic entre Can Zam i el Parc Fluvial del Besòs. Atureu-vos a observar aquest connector ecològic, que serveix de camí i refugi per a algunes espècies d’amfibis.
Els amfibis del Refugi de Biodiversitat
Al Parc Natural del riu Besòs hi viuen diverses espècies adaptades al medi fluvial. Entre els amfibis destaca la granota verda (Pelophylax perezi), que habita zones d’aigua tranquil·la i és un bon indicador de la qualitat ambiental. Al refugi s’hi han habilitat uns camins humits per tal que les espècies es puguin desplaçar lliures de depredadors i de la interferència humana, proporcionant un entorn segur per a les diferents espècies.
La llúdriga
La llúdriga (Lutra lutra) és un mamífer semiaquàtic que s’alimenta de peixos i crancs i necessita aigües netes i tranquil·litat per viure. És un bioindicador de bona qualitat ambiental, ja que només habita rius ben conservats.
La llúdriga (2)
Al Refugi de Biodiversitat del Besòs, la creació de llacunes i espais tranquils afavoreix el seu retorn. La seva presència és un signe esperançador de recuperació ecològica i salut del riu.
Ratpenat de ferradura petit
El Ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) és un mamífer de petit format, d’hàbits nocturns, que habita espais foscos i tranquils i té un paper important en el control de poblacions d’insectes. Malgrat la mala fama que sovint els ha donat el cinema, els ratpenats són animals extraordinaris i del tot inofensius per a les persones.
Ratpenat de ferradura petit (2)
Al Refugi aquests mamífers hi troben un espai ideal on viure i, de retruc, contribuir a l’equilibri ecològic, essent uns aliats clau en el control natural de la població de mosquits i altres insectes. S’han instal·lat caixes niu per a ratpenats, que actuen com a petits refugis per oferir-los un lloc segur on viure, descansar o criar.
La vegetació de ribera
A la llera del Besòs hi creix una comunitat de plantes adaptades a la presència de l’aigua i als canvis del cabal. Espècies com el canyís, el lliri groc, l’aloc i la boga creen densos canyissars i zones d’aiguamoll que ofereixen refugi i lloc de cria a aus, amfibis i invertebrats, alhora que filtren i purifiquen l’aigua, reduint sediments i contaminants.
Punt d’orientació
Baixeu per les escales o la rampa d’accés al Prat Naturalitzat, on podeu passejar lliurement i aturar-vos a observar la vegetació que creix a la vora del riu, a més d’algunes intervencions que ajuden al creixement de la biodiversitat. Per exemple, els forats del mur per facilitar la creació de nius del blauet o altres espècies d’ocells.
La canya i el canyís
A la llera del riu Besòs és molt abundant la canya americana (Arundo donax), una espècie invasora que no és autòctona. Creix i es reprodueix molt ràpidament, fet que pot desplaçar les espècies locals. Tot i que pot arribar als 6 metres d’alçada, és poc robusta i, en episodis de pluges intenses, pot ser arrencada i arrossegada riu avall, provocant taps vegetals i possibles inundacions.
La canya i el canyís (2)
En canvi, a Catalunya també hi creix una espècie de canya autòctona, el canyís (Phragmites australis), que és molt més resistent. Les seves arrels formen una xarxa densa que fixa el sòl i ajuda a prevenir l’erosió de les lleres, alhora que proporciona hàbitat i refugi a diverses espècies de fauna. Per aquest motiu, no representa un perill durant els temporals de pluges fortes i té un paper clau en l’equilibri dels ecosistemes fluvials.
L’anguila
L’anguila (Anguilla anguilla) és un peix allargat, semblant a una serp, conegut per ser una espècie catàdroma: creix en aigua dolça (rius i estuaris) però es reprodueix exclusivament al Mar dels Sargassos a l’Atlàntic Nord. Cada anguila adulta realitza un viatge èpic fins a aquest bressol oceànic, on frega i mor, permetent que les larves transparents tornin amb els corrents a les costes europees per desenvolupar-se.
L’anguila (2)
Aquesta fascinant criatura està classificada actualment en perill d’extinció. El seu declivi es deu principalment a les barreres que tallen els rius (embassaments) i la contaminació. Per facilitar la seva remuntada i protegir-la, s’implementen Plans de Gestió que inclouen la repoblació i la instal·lació d’elements d’ajuda, com ara catifes de cautxú (cauxú) sobre els assuts del riu. Aquestes catifes permeten a les anguiles lliscar i superar obstacles verticals, crucial per a la seva supervivència.
El blauet
El blauet (Alcedo atthis) és una au migratòria, petita i acolorida, que viu en rius i estanys i s’alimenta de petits peixos, alevins i larves aquàtiques, jugant un paper essencial en l’equilibri de l’ecosistema fluvial.
El blauet (2)
El blauet ha tornat al Besòs des de fa uns anys, però encara no ha arribat a nidificar en el tram final. Per impulsar la seva reproducció s’han creat talussos i espais tranquils per proporcionar un ambient segur per a la posta i cria, així com caixes niu o espais de nidificació als murs del Parc Fluvial, complementant els hàbitats naturals.
Un espai clau per a la biodiversitat
El Prat Renaturalitzat és un exemple clar de com la restauració ecològica pot transformar un espai degradat en un entorn viu i valuós. El prat afavoreix la recuperació d’hàbitats naturals propis de la ribera, augmentant la presència de plantes autòctones, insectes pol·linitzadors, aus i petits mamífers. A més, apropa la natura a la ciutadania i fomenta la consciència ambiental.